Antic coliseu

Sóc al coliseu d’una vida
que emmiralla una sonata
de deliris de tragèdia,
espurnes de suspicàcia.

Sóc al coliseu d’una vida
que emmiralla una sonata
de trossos d’encenalls i ferro,
de fils que cusen sabates.

Sóc al coliseu d’una vida
que emmiralla una sonata
de pobres treballant al salí,
posseïts per coses, amb gana.

Sóc al coliseu d’una vida
que emmiralla una sonata
amb grises sines segades
per rudes roques i arcades.

Sóc al coliseu d’una vida
que emmiralla una sonata
on els silencis no entesos
profetitzen les paraules.

Espiral canta la veu
escalant tota suada
i Tremolor tram a tram
trepitja cada trencada.
Espiral
assolella escenes.
Tremolor
trafica ja tendre.

Sóc la sonata al mirall
que deixa el coliseu en cendres.